Jove tunisiana davant de la façana de casa seva, amb un Hamsa pintat sobre la paret per atraure la bona fortuna i com a talismà de protecció.

El hamsa o khamsa és un símbol en forma de mà oberta, molt popular en diverses cultures de l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica. El seu nom ve de la paraula àrab خمسة, romanitzada "khamsa", que significa "cinc", fent referència als cinc dits de la mà. El seu origen es perd en el temps i s'entrellaça amb diverses cultures antigues de la Mediterrània i l'Orient Mitjà. Encara que avui és conegut principalment per la seva associació amb l'islam i el judaisme, la seva arrel és molt més antiga i probablement prereligiosa:

• Mesopotàmia i Cartago (segles abans de la nostra era): El símbol de la mà apareix ja en amulets i escultures d'aquestes civilitzacions. A Cartago, estava vinculat a la deessa Tanit, una divinitat femenina protectora de la vida i la fertilitat.

• Egipte antic: La mà oberta també es feia servir com a signe de protecció màgica, similar a l'Ull d'Horus.

• Fenícia i cultures del nord d'Àfrica: Era símbol de la feminitat divina i s'usava per invocar protecció maternal.

A l'islam, el Hamsa es converteix en la Mà de Fàtima, en honor a Fàtima az-Zahra, filla del profeta Mahoma. Representa la fe, la paciència i la protecció. Els cinc dits simbolitzen els cinc pilars de l'islam.

En el judaisme, el Hamsa és conegut com la Mà de Míriam, germana de Moisès i Aaron. Representa protecció divina, especialment contra el mal d'ull, i els cinc dits s'associen amb els cinc llibres de la Torà.

Amb el pas del temps, el Hamsa va transcendir religions i cultures. Avui es fa servir en penjolls, portes, tatuatges i art decoratiu com a símbol de protecció, pau interior i bona energia.

En resum, el Hamsa és un símbol antic i poderós que ha sobreviscut milers d'anys perquè parla un llenguatge comú: el del desig humà de protecció, fe i benedicció.

Cap amunt o cap avall?

Segur que has vist que la Mà de Fàtima pot orientar-se cap amunt o cap avall. Però... què vol dir cada cosa?

• Mà de Fàtima cap amunt:
  • Significat: s'interpreta com un símbol de protecció i benedicció.
  • Propòsit: la mà indica poder i força. Sutilitza per allunyar el mal d'ull i les energies negatives, i atraure la bona sort i la fortuna.
• Mà de Fàtima cap avall:
  • Significat: algunes persones la veuen com un símbol per dispersar l'energia negativa cap a la terra.
  • Propòsit: s'utilitza per dissipar les males influències i les tensions lluny del portador i es considera un imant per atraure la bona sort, paciència i amor.

Com és la llegenda de la Mà de Fàtima?

Fàtima az-Zahra, pintada per Jules Lefebvre el 1883.

La llegenda de la Mà de Fàtima té les seves arrels a terres àrabs, teixida entre la història i la devoció. El seu protagonista és Fàtima az-Zahra, filla del profeta Mahoma i de la seva primera esposa, Jadiya, una dona sàvia i forta. Fàtima va ser l'única filla del profeta que el va sobreviure, i és considerada pels musulmans xiïtes com la mare espiritual dels creients, símbol de puresa, sacrifici i fe.

Fàtima va créixer a una llar marcada per la fe i la lluita espiritual. La seva vida va ser discreta però profundament significativa, reflex d'un lliurament total als valors de la família, la religió i la comunitat. Es va casar amb Ali ibn Abi Tàlib, cosí del profeta Mahoma i una de les figures més importants de l'islam. Junts, van tenir fills que també serien figures clau en la història islàmica, com Hassan i Hussein.

Malgrat l'amor que unia Fàtima i Ali, la societat àrab del segle VII permetia la poligàmia. Un dia, l'Alí va tornar a casa amb la notícia que havia pres una segona dona. La devoció de Fàtima per ell era tan profunda que la notícia va caure sobre ella com una daga silenciosa. El seu cor, que sempre havia bategat al ritme del deure i la fe, es va esquinçar en un dolor mut.

Diuen que aquell mateix dia, Fàtima preparava un guisat a la llar. Enmig del dolor, amb la ment embolicada amb tristesa, va començar a remoure l'olla bullent. Tan profunda era la seva pena que no va sentir com la calor abraçava la pell. Va ficar la mà nua al guisat i va remoure sense una sola queixa, com si el dolor del cos anestesiés el de l'ànima. Alí, en entrar i veure aquella escena, va quedar paralitzat. La imatge de la seva dona, noble i silenciosa, suportant la cremor del foc sense un gest, el va travessar de culpa.

Commogut fins a les llàgrimes, es va acostar amb tendresa, va agafar la mà cremada amb delicadesa i va suplicar el perdó. Va comprendre el mal que havia causat, no per imposició, sinó per amor. En un acte de penediment sincer, va acomiadar l'altra dona i va prometre no tornar-la a ferir mai. Fàtima, amb la dignitat que la caracteritzava, va acceptar la seva promesa, no per debilitat, sinó per la força de la fe i el cor ferm.

Des d'aleshores, la imatge de la mà oberta —la mà que cuina, que beneeix, que suporta el dolor en silenci— es va convertir en un símbol de protecció, fortalesa femenina i compassió. La Mà de Fàtima representa la resistència silenciosa de les dones, la fidelitat espiritual, l'amor veritable i el poder de la fe que guareix.

Com és la llegenda de la Mà de Míriam?

Moisès entre els joncs, amb la seva mare i la seva germana Míriam, que vetlla per ell, pintat per Elizabeth Jane Gardner.

Míriam era la germana gran de Moisès i Aaron, i una figura clau en la història del poble d'Israel. No només va ser una germana amorosa, sinó també una profetisa valenta i líder espiritual, reconeguda per la seva saviesa, visió i fermesa en temps d'adversitat. Va néixer a Egipte, en un moment de gran patiment per als hebreus, esclavitzats sota el mandat del faraó.

Quan Moisès va néixer, el faraó, temorós del creixement del poble israelita, va ordenar assassinar tots els nadons homes hebreus. Va ser un decret cruel i despietat, dissenyat per eliminar qualsevol possibilitat de resistència futura. La mare de Moisès, Yojebed, va decidir protegir el seu fill arriscant-ho tot: va col·locar el nen en una cistella de papir segellada amb brea i el va confiar a les aigües del Nil, esperant que el corrent el conduís a un destí més segur.

Però no ho va deixar a l'atzar. Míriam, tot i ser només una nena, es va oferir a vigilar el seu germà des de la riba del riu. Oculta entre els joncs, seguia la cistella amb la mirada ferma, impulsada per un amor incondicional i una maduresa sorprenent per a la seva edat. Va observar com la filla del faraó va trobar el nen, i amb gran astúcia, es va acostar a oferir a una nodrissa hebrea: la seva pròpia mare. Gràcies a la seva intervenció, Moisès va poder ser criat per la seva veritable família durant els primers anys.

Míriam no només va salvar el seu germà aquell dia. Anys més tard, també es convertiria en una líder amb Moisès i Aaron durant l'èxode del poble d'Israel. Va ser ella qui, després de la cruïlla miraculosa del mar Roig, va agafar el tambor i va entonar cants de llibertat al costat de les dones hebrees, celebrant l'alliberament de l'esclavatge amb alegria i fe. La seva figura representa la guia, la visió espiritual i la força femenina que sosté i anima el poble en moments de crisi.

Amb el pas del temps, el seu paper protector i visionari es va convertir en símbol. Així va néixer la llegenda de la Mà de Míriam, representada com una mà oberta, també coneguda com a Hamsa. Aquest símbol es va adoptar com un amulet de protecció, esperança i benedicció, especialment a la tradició jueva del nord d'Àfrica i Orient Mitjà.

La Mà de Míriam simbolitza més que simple resguard físic: representa la vigilància activa, la fe que no es rendeix i la protecció femenina plena de saviesa i coratge. Cada dit de la mà es pot entendre com una virtut: amor, fe, fortalesa, compassió i justícia.

Però... si els jueus i els musulmans es porten així de malament, com pot ser que comparteixin símbols com el Hamsa?

Encara que a la història hi ha hagut molts conflictes entre jueus i musulmans, també és cert que comparteixen moltes arrels culturals, històriques i religioses. Per això comparteixen tradicions com l'hamsa, malgrat les tensions:

1. Orígens comuns: tant el judaisme com l'islam tenen arrels a l'Orient Mitjà i comparteixen moltes històries, personatges i creences que vénen de tradicions antigues, incloent el monoteisme i figures bíbliques com Abraham o Moisès.

2. Intercanvi cultural: Durant segles, especialment a llocs com Al-Àndalus, Egipte o l'Orient, jueus, musulmans i cristians van conviure i van compartir idees, art, símbols i costums, cosa que va generar una intensa barreja cultural.

3. Simbolisme universal: L'hamsa, com a símbol de protecció, bona sort i allunyament del mal, té un significat que transcendeix religions. Moltes cultures usen amulets similars perquè representen una necessitat humana comuna: protegir-se del que és negatiu.

Què significa la mà de Fàtima combinada amb la Flor de Lis i amb l'Estrella de David?

La combinació de la Mà de Fàtima amb la Flor de Lis pot tenir diversos significats depenent de la perspectiva cultural i personal, però els més comuns tenen relació amb:

• Protecció i noblesa: la Mà de Fàtima, per si sola, és un símbol de protecció i la Flor de Lis s'ha associat històricament amb la noblesa i la reialesa. En aquest context, la combinació representa la protecció de valors nobles i elevats.
• Equilibri i espiritualitat: algunes persones veuen la Mà de Fàtima com un símbol de protecció espiritual i la Flor de Lis com un símbol d'equilibri i perfecció espiritual. Junts representen la recerca de l'harmonia i la protecció a l'àmbit espiritual.
• Herència cultural: la combinació de la Mà de Fàtima amb la Flor de Lis reflecteix també una barreja d'herències culturals. Per exemple, pot simbolitzar la connexió entre la protecció espiritual de la Mà de Fàtima a la cultura àrab i la simbologia de la Flor de Lis a la cultura europea.

A més, la combinació de la Mà de Fàtima amb l'Estrella de David també té diversos significats:

• Unió de cultures: la Mà de Fàtima s'associa comunament amb la cultura àrab i l'Islam, mentre que l'Estrella de David és un símbol important a la cultura jueva. La combinació de tots dos símbols pot representar la unió de diferents cultures o fins i tot l'harmonia entre diferents religions.
• Protecció i espiritualitat: smbs símbols, per separat, són considerats amulets protectors en les seves respectives cultures. L'Hamsa protegeix contra el mal d'ull, i l'Estrella de David és un símbol important al judaisme. Junts, poden simbolitzar una protecció àmplia i una connexió espiritual.
• Cerca d'equilibri: algunes persones interpreten la combinació de la Mà de Fàtima i l'Estrella de David com un símbol d'equilibri i harmonia a la vida. Representa la cerca de la pau i la unitat enmig de diferents influències i creences.
• Expressió personal: per als qui usen joieria que combina aquests símbols, és una expressió personal de les seves pròpies creences i valors, sense necessàriament adherir-se a una interpretació cultural o religiosa específica.

Així que... no hi ha una interpretació única ni una que sigui correcta i una altra no... El significat pot variar segons la persona que el faci servir i el context en què es presenti. La joieria i els símbols personals sovint tenen significats individuals i poden ser expressions d'identitat i espiritualitat úniques...

...Així que us deixo la interpretació final a les vostres mans :)

Per què comprar la Mà de Fàtima a La Fàbrica de Tresors de MeriTomasa?

Jo mateixa, al meu taller de joieria artesanal de La Fàbrica de Tresors de MeriTomasa.

No sóc ni maga ni sacerdotessa. No sóc especialista en la religió jueva ni en la religió musulmana. Ni en la Bíblia ni en la Torà. Ni en la mística ni sobre la càbala. Tampoc no sóc especialista en esoterisme, en màgia o en ocultisme. Sóc joiera. Per això en el meu web et parlo poc dels beneficis i els usos de la Mà de Fàtima. La meva missió no és explicar-te com i quan i per què d'aquests tresors que uneixen religió i cosmovisió, ni et vull convèncer per usar-los com a amulet o talismà. Si has arribat fins aquesta pàgina, potser sabràs més del tema tu que no pas jo, i segons la meva experiència cada client espera dels meus tresors un ús o uns beneficis diferents.

Com joiera, la meva missió és oferir-te tresors primera qualitat tant en relació amb el metall que el conforma com en relació al procés de disseny, modelat i acabat. Per això m'adhereixo a campanyes com Fashion Revolution o presumeixo d'estar acreditada amb el distintiu de producte d'artesania (D'A).

La meva missió com joiera és oferir-te tresors com el Mà de Fàtima en forma de joies de primera qualitat, tant en relació amb els metalls preciosos que els conformen com en relació al procés de disseny, modelat i acabat. I a més fer-ho des de l'artesania i la humilitat. No fabrico en sèrie en països llunyans i no venc a l'engròs: t'ofereixo joieria artesanal a preus justos.

Sí que és cert que m'interessa molt el tema del creixement personal i he fet cursos de canalització d'energies positives, de manera que tant des del punt de vista de joiera com des del punt de vista del creixement personal, fa anys i panys que dissenyo i modelo tresors de joieria sagrada i esotèrica, i m'he esforçat per documentar-me sobre el seu disseny i el seu procés de fabricació òptim.Un dels meus tresors més venuts és l'Anell Atlant. Fa temps que alguns dels meus clients em pregunten també per altres tresors com ara el Tetragràmmaton o el Mà de Fàtima, i finalment, després de molt treballar-lo, m'he decidit a oferir-te'l amb un disseny exclusiu fidel al disseny sagrat original.

A més, ara tinc un altre certificat de qualitat que em fa molt feliç: els primers sis anys a La Fàbrica de Tresors de MeriTomasa, fruit de la confiança de moltes clientes i clients com tu. Gràcies a totes i tots!

La Fàbrica de Tresors de MeriTomasa està especialitzada en joies personalitzades fetes a mida per a tots els gustos i pressupostos: aliances, diademes, arracades, penjolls, fermalls, polseres, anells, tiares... La meva proposta de valor és crear joieria de qualitat, dissenyada i fabricada artesanalment, i amb el focus en la personalització. Per això m'adhereixo a campanyes com Fashion Revolution o presumeixo d'estar acreditada amb el distintiu de producte d'artesania (D'A), que acredita que les meves joies són de producció pròpia i estan elaborades de forma artesanal mitjançant els processos propis del meu ofici i produïdes en el meu taller de Manresa, quilòmetre zero. Ofereixo una joieria més íntima, romàntica, exclusiva i de qualitat..

Moltes de les peces que trobaràs al meu web es podrien classificar com joieria sagrada o joieria esotèrica. No era la meva primera intenció quan vaig obrir La Fàbrica de Tresors de MeriTomasa. Però tinc la sensació que alguns d'aquests tresors, com els Anells Atlant o la col·lecció Xacana, o el Tetragràmmaton, o la Mà de Fàtima, han vingut a mi per oferir-me camins per créixer, i jo he recorregut aquests camins amb la tota la humilitat i donant les gràcies per cada petit repte que m'han ofert.

Com totes les meves joies, la meva Col·lecció Mà de Fàtima està dissenyada i modelada al meu taller de Manresa, a partir d'encàrrecs de joies personalitzades des de 2006, de manera que pots presumir de lluir una joia quilòmetre zero de fabricació artesanal.

I si t'agrada però t'agradaria encara més amb algun canvi... Explica-m'ho i en parlem!