Contacta amb MeriTomasa i en parlem per email. No es poden fer comandes des del teu país. United States

La llegenda de Sant Jordi (versió políticament correcta)

La llegenda de Sant Jordi (versió políticament correcta)

Versió políticament correcta de la llegenda de Sant Jordi i el Drac, amb sensibilitat en contra del poder absolutista dels reis, el maltractament animal, la cosificació de les dones, la guillotinació de les flors (que també són éssers vius) i la injusta obligació que els hipsters hagin de portar barba:

La llegenda de Sant Jordi i el Drac (versió políticament correcta)

Fa anys i panys, quan la majoria de les coses del cel i la terra com ara els boscos o les cucaferes encara eren noves per estrenar, hi havia un petit regne perdut entre les muntanyes de Catalunya que tenia un Rei que el protegia i un Drac que l’assolava.

Retrat d'una dama, probablement Cleodolinda, de Paolo Ucello

Retrat d'una dama, probablement la princesa Cleodolinda, de Paolo Ucello (1450).

El Rei era un rei democràtic, i per això malgrat que tenia el poder absolut també el compartia amb els ciutadans del regne, que van proclamar una República Monàrquica i disposaven de totes les institucions democràtiques com ara un govern, parlament, poder judicial, partits polítics i premsa lliure. El rei tenia només una filla, la pubilla del Regne, Cleodolinda.

El drac, en canvi, no era gens democràtic. Posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, podia treure espurnes per la boca, les orelles i el cul, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Es menjava els ramats: bens, bous, cavalls... i de tant en tant també devorava traginers o amos de merceria que creuaven sols pel bosc o cantautors que hi anaven a buscar la inspiració.

El drac era una bèstia assassina i immunda, però ésser viu al cap i a la fi. Detall del «Sant Jordi matant el drac», taula central del «Retaule de Sant Jordi» de Bernat Martorell (1437)

El drac era una bèstia immunda, però ésser viu al cap i a la fi. Detall del «Sant Jordi matant el drac» de Bernat Martorell (1437).

El reialme hi va enviar emissaris per negociar-hi. Els emissaris van exposar davant del drac una pila d’arguments: «menjar-se l’altri de viu en viu no està gens bé, és contrari a les lleis i a la Declaració Universal dels Drets Humans i no és gens democràtic», li van dir, però el drac era tant poderós com descregut de la democràcia, i se’ls va cruspir a tots.

Alguns ciutadans, una mica atabalats, van dir que calia matar aquella bèstia assassina, però el Partit Animalista va posar el crit al cel. La Llei de Defensa dels Animals ho impedia: el Drac era una espècie protegida i en perill d’extinció, i no seria gens democràtic matar-lo.

Vista aquesta dissertació, el Parlament va determinar que calia sortejar persones per calmar la fam de la bèstia, i el Rei ho va acceptar amb la condició que calia posar tots els noms dels habitants del regne a l’olla, també els de la seva família... i de l’olla va sortir el nom de la Princesa, Cleodolinda. Molts ciutadans es van oferir per sacrificar-se en lloc seu, però el Rei i la Princesa eren democràtics de mena i no van voler canviar-los el destí. La princesa va marxar cap a la cova del Drac, enmig del bosc, vestida de blanc i de rosa, per ésser devorada. I el Rei i tots els ciutadans del reialme, des del castell estant, s’ho miraven i ploraven.

Sant Jordi era un hipster sense barba, però amb una melena que enamorava. Icona de sant Jordi (segle XIV), provinent d'un obrador de Constantinoble. Atenes: Museu Cristià i Bizantí.

Sant Jordi era un hipster sense barba, però amb una melena que enamorava. Icona de sant Jordi (segle XIV), provinent d'un obrador de Constantinoble. Atenes: Museu Cristià i Bizantí.

Però tot d’una va aparèixer un jove cavaller, armat de cap a peus, que era foraster i no coneixia pas com funcionaven les coses a les democràcies. El cavaller es deia Sant Jordi i muntava un cavall blanc com la neu dels Pirineus o més enllà. Era hipster però no duia barba (aleshores els hipsters no duien barba), i l'envoltava una melena de latin lover que enamorava.

Detall de la icona de Sant Jordi matant el drac. Reggio de Calàbria: església de Sant Jordi Màrtir.

Detall de la icona de Sant Jordi matant el drac. Reggio de Calàbria: església de Sant Jordi Màrtir.

Sant Jordi va envestir el Drac amb l’espasa, la destral i la llança i el va deixar mig mort, confós i rendit. Sant Jordi va lligar el Drac amb el cordó de cintura de la Princesa, tot amansit, que el seguia com una ovella. El drac va demanar pietat, però com que el cavaller no coneixia com funciona la democràcia el va rematar d’un cop de llança, bo i dient: “Mor maleïda salvatgina!”.

D’aquesta manera Sant Jordi va salvar la Princesa. En el lloc on va caure el Drac va quedar un gran bassal de sang. Del bassal va néixer un roser de roses roges. I del roser una rosa, la més vermella i la més bonica de totes les roses que hi havia hagut fins llavors. Sant Jordi la va voler collir per oferir-la a la Princesa, però Cleodolinda li va dir que no: «les roses també són éssers vius, i no està bé collir-les», va argumentar la Princesa. «Cal estimar-les a sobre de les seves tiges».

A més, alguns ciutadans van argumentar que regalar una rosa a una dama implicava una cosificació de la dona i, per tant, un acte evident de micromasclisme. D'altra banda, altres ciutadans van dir que la vida ja tenia prou turments com perquè a més calgués perseguir fins i tot una petita galanteria com aquella, més encara després d'haver fet una gesta de remembrança. Finalment van fer dues assamblees territorials a a mà alçada, tres consultes no referendàries, cinc processos de consulta ciutadana i un referèndum vinculant, i va sortir que la majoria volia instaurar aquella nova tradició, posat que trobaven que el fet que un cavaller regalés una rosa a una princesa seria una tradició vintage i molt cuqui.

Aleshores Sant Jordi va fer servir el telèfon mòbil (un de molt antic, però que ja tenia accés a Internet) per buscar una joiera a Google que pogués fer-li unes roses de Sant Jordi, però que no fossin de matèria viva, sinó d’un metall preciós com ara la plata. Va demanar tres pressupostos, i la joiera que li va oferir la millor qualitat i el preu més atractiu (amb IVA inclòs i a més amb packaging exclusiu inclòs i enviament gratis!) va ser MeriTomasa:

Anell Roses de Sant Jordi
Anell Roses de Sant Jordi
: anells ajustables i disponibles en 3 mides: rosa petita (6mm), mitjana (10mm) o gran (16mm). Des de 40€

Arracades Roses de Sant Jordi
Arracades Roses de Sant Jordi
: amb tancament de pressió i disponibles en mida petita (6mm) o mitjana (10mm). Des de 36€

Collaret Roses de Sant Jordi
Collaret Roses de Sant Jordi
: amb cadena de plata de 45cm, amb anella per escurçar a 42cm, i disponible en 3 mides: rosa petita (6mm), mitjana (10mm) o gran (16mm). Des de 39€

Agulla Roses de Sant Jordi
Agulla Roses de Sant Jordi
: Agulla de solapa, fil i tancament de tap a pressió: tot en plata de llei. Rosa de 10mm. 35€

Polsera polièster Roses de Sant Jordi
Polsera polièster Roses de Sant Jordi
: amb cordó de polièster amb llarg ajustable gràcies als nusos de macramé. Rosa de 10mm. 34€

Polsera Roses de Sant Jordi
Polsera Roses de Sant Jordi
: Polsera rígida de plata enfosquida. Rosa de 10mm. 87€

Sant Jordi li va regalar el conjunt complet a Cleodolinda, i tothom volia que s’ajuntessin o es casessin, fins i tot el Rei, el govern, el parlament, el poder judicial, els partits polítics i la premsa, i sobretot la Princesa, que n’estava molt enamorada i frisava per acaronar-li la melena de latin lover. Així va ser, i van tenir un reguitzell d’hereus i pubilles, i d’aleshores ençà el 23 d’abril es celebra Sant Jordi arreu de Catalunya, i cada cavaller regala una rosa a la seva princesa.

Propietats màgiques de les roses de Sant Jordi

Encara que no està científicament provat, hi ha diversos autors d'ençà de l'Edat Mitjana que afirmen que les roses de plata de Sant Jordi de MeriTomasa tenen diverses propietats màgiques:

  • La princesa que les rep augmenta la seva bellesa de manera sobtada. Les roses de Sant Jordi milloren la formosor de la part del cos on es llueixen (les orelles, el canell, els dits o el pit) i també la bona planta en general de la princesa que les presumeix. Les revistes del cor li demanen fer-li un fotoreportatge prenent el te amb les amigues.
  • El cavaller que les regala també augmenta la seva bellesa, especialment en els atributs més cavallerosos de la figura masculina. Si el cavaller porta bigoti o barba, per exemple, es converteixen en uns bigotis o una barba molt més galants alhora que hipsters. I si el cavaller és calb, li surt melena!
  • L’amor entre la princesa i el cavaller es converteix en un amor indestructible i de llegenda. A Hollywood s’inspiren per fer-ne una pel·lícula, a Bollywood en fan un musical i al Paral·lel programen la versió teatral, que es converteix en el hit de la temporada.
  • Si el cavaller i la princesa ja tenen fills, creixen més bonics. Si encara no els tenen, n’engendren un en les properes hores després de fer el regal de les roses de Sant Jordi. Si encara no en tenen i de moment no en volen tenir, els hi toca la Grossa de Sant Jordi.
  • Les roses de Sant Jordi també tenen propietats curatives: curen totes les malalties del cos i de la ment, et fan més esportista, potencien el vigor sexual, treuen el mal d’ull i protegeixen de qualsevol maledicció feta amb màgia negra.

Si publiques aquesta llista al teu Facebook, entre avui i demà trobaràs un bitllet de 50 euros al terra. Si el publiques al Twitter, en la propera setmana et pujaran el sou a la feina i a més et preguntaran si vols fer teletreball des de casa. Si l’envïes a 15 amics pel WhatsApp, en el proper any t’aprimaràs 10 quilos sense fer esport ni dieta.

On puc comprar les roses de Sant Jordi de MeriTomasa?

Trobaràs les roses de Sant Jordi a la paradeta de MeriTomasa al Passeig Pere III de Manresa, cada 23 d’abril, i també pots comprar-les per Internet, en aquest web, si tens por d’arribar i que ja s’hagin acabat, o si les vols rebre abans a casa, o si vols que qualsevol dia pugui ser Sant Jordi.

6 Comentaris

    • Avatar
      Jordi
      mar 25, 2018

      Mai no hagués dit que tenia un sant patró tant i tant sexy! Demà mateix m'afaito la barba i em deixo melena, Meri!!

      • Avatar
        MeriTomasa
        mar 28, 2018

        Ben pensat, Jordi! Els cavallers Sant Jordis han de saber presumir de les seves virtuts per fer galanteries a les princeses. I no t'oblidis de les roses!

    • Avatar
      Lucas
      mar 27, 2018

      Estupenda versión de la historia, Meri, casi tanto como tus rosas de plata. Si consigo una princesa antes del 23 de abril te compro una de cada. ¡Prometido!

      • Avatar
        MeriTomasa
        mar 28, 2018

        Bien razonado, Lucas. Pero ten en cuenta que todo caballero tiene también varias princesas "de serie" como son sus hermanas y sobre todo su madre, que madre no hay más que una. ¡Palabra en la mesa, pesa!

    • Avatar
      Lorena
      abr 2, 2018

      Muy bonita la versión de la leyenda. Tus rosas en plata son más bonitas todavía: me encanta el detalle de que estén hechas una a una y que no haya dos iguales. Eres una ARTISTA!!!

      • Avatar
        MeriTomasa
        abr 3, 2018

        Gracias Lorena! Ahora no puedo porque si no mi gestora me riñe, pero cuando sea una ricachona y tenga piscina privada y salón de té recuerdame esos piropos y te hago un descuento VIP en tu próxima compra. Muá!

Afegeix un comentari

* Nom:
* Email: (No es publica)
   Web: (URL amb http://)
* Comentari: