Eliphas Lévi, creador del tetragrammaton

Eliphas Lévi, creador del tetragrammaton

Si has fet una ullada per Internet segur que has vist una pila de pàgines on es parla del pentagrama esotèric, el tetragràmmaton, i t'expliquen que és un compendi de símbols mil·lenari, que feien servir els antics jueus de l'any 840 abans de Crist, o els primers cristians a les catacumbes i els alquimistes de l'Edat Mitjana. Fals. Tot incorrecte. A Internet és molt fàcil copiar una mica d'aquí i una mica d'allà per crear continguts sense saber massa bé del que estàs parlant…

En realitat, moltes vegades es confon el tetragràmmaton en el sentit més original, el nom de Déu escrit en hebreu, que efectivament va néixer molts segles abans de Crist, amb la figura esotèrica del tetragràmmaton, que és una figura màgica que reuneix en un pentagrama els principals símbols del judaisme i el cristianisme. T'ho explico en el meu post: Què és el tetragràmmaton?

Però, i aleshores… Qui va crear la figura esotèrica del tetragràmmaton? I a quin any? Va ser molts segles abans de Crist, a la Torà hebrea? Va ser quan els romans, mentre els cristians s'amagaven a les catacumbes? Va ser a l'Edat Mitjana, per exorcitzar la pesta negra i altres calamitats? Ho van inventar els arquitectes que van construir l'abadia de Westminster i van ubicar el famós pentagrama a la finestra oest de l'ala sud? O potser va ser una creació del Renaixement, en el nou despertar de l'humanisme? o és encara posterior, un fruit tardà de la Il·lustració?

El creador del tetragrammaton té nom i cognoms. És Eliphas Lévi, que és un pseudònim del savi erudit, mag i escriptor ocultista francès Alphonse Louis Constant (1810-1875). A la foto superior, veuràs una foto seva de 1862, pocs anys després de crear el tetragrammaton: Eliphas Lévi va crear el tetragrammaton entre 1851 i 1854, incloent-lo a la publicació del seu llibre més popular: “Dogma i ritual de l'alta màgia” (al francès original: “Dogme et rituel de l'haute magie”).

Per tant, ni alquimistes de l'Edat Mitjana, ni any 3000 abans de Crist. El tetragràmmaton és una invenció molt més moderna, de meitats del segle XIX, però això no li treu valor, sinó tot al contrari: el tetragràmmaton és precisament el compendi d'aquests moltíssims segles d'història de les religions abrahàmiques com el cristianisme i el judaisme, i del pòsit clàssic i abans pagà on se sustenten, acuradament sintetitzats amb el filtre de l'erudició de Lévi al seu tetragràmmaton.

Qui era Eliphas Lévi?

Eliphas Lévi era fill d'una família molt pobra i va ingressar al seminari per fer-se sacerdot i guanyar-se un futur. Allà va iniciar els estudis en teologia, que completaria durant tota una vida dedicada a l'erudició, però no va arribar a ingressar mai al sacerdoci. És conegut com a savi erudit, profund coneixedor de la Càbala i la Bíblia, però també de les arts endevinatòries, sobretot del Tarot, i les Cienques Ocultes. Va tenir contacte amb els cercles rosacreus a Anglaterra i amb la maçoneria a França, i va ser professor particular de Ciències Ocultes per a altres erudits, nobles i sacerdots. També va conèixer i va tenir amistat amb grans personalitats de la política i la cultura del seu temps, com Flora Tristán, Honoré de Balzac, Alexandre Dumas o Victor Hugo.

Es considera Lévi com un dels pares fundadors de l'ocultisme modern. Les ciències ocultes deriven de l'estudi de la màgia i de les arts endevinatòries mil·lenàries, que durant el llarg període de l'Edat Mitjana i l'època moderna foren perseguides per la Inquisició.

A la França del segle XIX, sota l'esperit de la Il·lustració, sorgeix novament l'interès pel coneixement de les coses ocultes, en el sentit que aquests coneixements que, per haver estat perseguits durant tants segles, havien estat ocults a la ciència i el coneixement públic. Però aquest interès ressorgeix no en forma de superstició, sinó amb aquest mateix alè de la Il·lustració i per tant orientat a un estudi científic del que és ocult.

Eliphas Lévi és conegut, precisament, pel seu entusiasme per la ciència i per l'erudició: «La fe no és més que una superstició i una bogeria si no té com a base la raó, i no es pot suposar allò que s'ignora més que per analogia amb allò que se sap. Definir allò que no se sap és una ignorància presumptuosa; afirmar positivament allò que s'ignora és mentir.» (Dogme et rituel de l'haute magie).

Quan diem que en Lévi és el pare de l'ocultisme modern… vol dir que era un bruixot?

Tot al contrari. La màgia que investiga Lévi no és la de l'encanteri, l'embruix o el joc de cartes. Lévi busca una ciència del que és ocult: una sèrie consistent de coneixements extrets de les sagrades escriptures (especialment hebrees i cristianes) per obtenir els secrets del més enllà i obtenir la seva gràcia i benedicció.

Eliphas Lévi no és un bruixot: és un profund creient d'íntima convicció catòlica que a més atresora un extens coneixement de les sagrades escriptures.

La principal tesi de Lévi és que totes les grans religions comparteixen una tradició esotèrica que és universal: un compendi de ciència de la màgia subjacent en totes les religions.

Aquest concepte de l'esoterisme com a font de totes les religions és original de Lévi i va ser utilitzat després per altres prominents esoteristes com Madame Blavatsky i Papus. De fet, Lévi inventa precisament el terme “ocultisme” i li dóna la seva orientació científica i oposada a la xerrameca dels mags i els venedors de fum.

Per Lévi, l'ocultisme és sobretot estudi i profund coneixement de les religions, especialment de la Càbala jueva i la Bíblia cristiana, però també de les arts endevinatòries, com el Tarot, capaç d'explicar els misteris de la humanitat als iniciats. En definitiva, Lévi busca una ciència de l'ocult que incorpori la saviesa comuna de les grans religions.

De què va Dogma i ritual de l'alta màgia?

El títol és molt explicatiu:

  • Comença per “dogma” perquè el primer que fa és explicar el sistema de pensament sobre el qual sustenta la veritat de la màgia, és a dir, la ciència del que és ocult, que és comú a les grans religions. De fet, podem trobar referències a la Càbala i l'Apocalipsi, el Petit Albert i la Tabula Smaragdina, els escrits de Paracels o l'obra de Ramon Llull...
  • ...i continua per “ritual” perquè a continuació embasta una sèrie de fórmules i invocacions, moltes vegades en forma de figures esotèriques, com el tetragràmmaton, que esquitxen la segona part del llibre.
  • I “alta màgia” ve de la voluntat de diferenciar-se de la “màgia” de venedor de fum i els trucs de mag de circ. No és un llibre d'encanteris, ni de trucs per trobar conills al barret de copa.

En resum, si Eliphas hagués escrit avui dia, probablement hauria titulat el seu llibre “Teoria i pràctica de la màgia de les coses ocultes”.

Entre aquestes fórmules i invocacions incloses a la part de la “pràctica” hi ha el tetragràmmaton, que Eliphas presenta al capítol "5 E. El pentàgrama. —El microcosmos i el seu signe. —Poder sobre els elements i sobre els esperits".

A l'inici del capítol apareix el famós dibuix del pentagrama esotèric que veuràs a la imatge d'aquest post, i sobre el qual es defineix el patró esotèric del tetragrammaton fins als nostres dies. Eliphas resumeix la seva funció amb les paraules següents: "El pentagrama expressa la dominació de l'esperit sobre els elements i és per mitjà d'aquest signe com s'encadenen els dimonis de l'aire, els esperits del foc, els espectres de l'aigua i els fantasmes de la terra".

I el descriu amb aquestes altres: "el pentagrama és el que a la Càbala s'anomena el signe del microcosmos, del qual Goethe exalça el poder al bell monòleg de Faust (…) Un signe que resumeix, expressant-les, totes les forces ocultes de la natura, un signe que sempre ha manifestat als esperits elementals i a altres un poder superior a la seva naturalesa, que els infon temor i respecte i els obliga a obeir, per l'imperi de la ciència i de la voluntat sobre la ignorància i la debilitat". T'ho explico amb tot el detall al meu post Què signifiquen els símbols del Tetragràmmaton?

Col·lecció Tetragràmmaton de MeriTomasa

La principal diferència dels meus tetragràmmatons respecte de les produccions seriades que pots trobar a altres webs és la qualitat i l'elaboració artesanal. Jo només treballo amb metalls nobles (or de 18kt, plata de llei i coure electrolític). I elaboro cada peça artesanalment. El resultat és un tresor únic i de qualitat. Més fort i durador.

Els diversos models de Tetragràmmaton de La Fàbrica de Tresors de MeriTomasa comparteixen un disseny fidel a l'original. L'única cosa que canvia és el metall:

Pots comprar online al meu web:

Collaret Tetragràmmaton Plata
Collaret Tetragràmmaton Plata
Plata de llei.

Collaret Tetragràmmaton Bany d'Or
Collaret Tetragràmmaton Bany d'Or
Bany d'or.

Collaret Tetragràmmaton Or, Plata i Coure
Collaret Tetragràmmaton Or, Plata i Coure
Tres metalls.

Collaret Tetragràmmaton Or
Collaret Tetragràmmaton
Or
Or groc 18kt.

¿Y tu, ja has triat el teu tetragràmmaton?

Afegeix un comentari

* Nom:
* Email: (No es publica)
   Web: (URL amb http://)
* Comentari: