Contacta amb MeriTomasa i en parlem per email. No es poden fer comandes des del teu país. United States

Anell Atlante

Plata, or i coure

an-0127

Quatre anells Atlante.

El seu característic disseny es basa en: tres línies paral·leles centrals en plata, or i coure; seguides per les arestes de sis piràmides; a continuació els triangles isòsceles; en els quatre punts cardinals 4 orificis formant una creu; i finalment un gravat interior en forma de símbols d'infinit. Tot acabat polit.

Un disseny amb res gratuït, ja que cada un dels seus materials i formes té el seu motiu i significat. Un tresor carregat de simbologia i llegendes.

Peça única. No està a la venda, però en puc dissenyar una personalitzada per a tu: Emplena el formulari i t'envio pressupost sense compromís!

Més detalls

Especificacions

Col·lecció Peça única
Categoria Anells
Material Plata, or i coure
Any 2015

Més informació

L'anell Atlante és una joia carregadeta de llegendes. Les seves funcions e història és una cosa tan complexa que és impossible d'explicar aquí en quatre paràgrafs. Tot i així ho intentaré ;).

En primer lloc podríem parlar de la fascinant llegenda (o no) de la civilització de l'Atlàntida, una ciutat molt avançada, al punt d'haver construït enormes cúpules energètiques que aïllaven a la ciutat dels canvis climàtics externs.

La tectònica de plaques no deixa cap dubte, no hi ha lloc per a l'Atlàntida, cap continent o illa de dimensions com les descrites poder haver-se submergit o inundat sense deixar proves d'això. Tot i així no deixa de ser fascinant com durant segles s'ha buscat un continent idíl·lic i hi ha tal quantitat de textos al llarg de la història aportant proves de la seva existència.

Plató va parlar per primera vegada de l'Atlàntida en els seus diàlegs Timeo i Critias, escrits cap al 350 aC. Des de llavors, s'han realitzat infinitat de conjectures, tant per demostrar la seva existència com per negar-la. Aristòtil, el deixeble de Plató, opinava que la història de l'Atlàntida era una ficció, inventada pel seu mestre: "L'home que la va somiar la va fer desaparèixer". Altres autors antics com Estrabó, Plini el Vell o Plutarc no estaven tan segurs, però tampoc es van atrevir a donar suport la seva existència històrica. Ja en l'Edat Mitjana es va posar en dubte l'opinió d'Aristòtil, amb el que va començar la discussió que dura fins a l'actualitat.

L'Atlàntida és un dels mites mundials més antics i narra la història d'una civilització pròspera que viu en una illa "més enllà de les columnes d'Hèrcules". Plató citava com a font a l'historiador Soló, que 200 anys abans havia sentit parlar a Egipte sobre la destrucció d'una illa "a l'oest". Plató va convertir el mite de l'illa destruïda en una paràbola sobre una civilització que, encegada pel seu propi poder i esplendor, desafia als mateixos déus, pel que és destruïda en un dia i una nit, sobre l'any 9500 aC, encara que ni tan sols en això en particular hi ha acord entre els autors: la data de destrucció de l'Atlàntida varia entre el 10000 aC i el 8.500 aC.

Sobre l'anell Atlante recauen mil i una faules, la més popular la de l'explorador i arqueòleg Howard Carter.

El 5 de novembre de 1922, a la Vall dels Reis, Howard Carter trobava la més famosa tomba real, la del faraó Tutankamon, l'anomenat «nen faraó». El dia 24 del mateix mes i any, Carter i el seu patrocinador, el noble anglès Lord Carnavon, arriben davant de la porta segellada en on apareixia un nom avui mundialment conegut: TUT-ANK-AMON.
A l'entrada de la tomba els sacerdots egipcis havien deixat aquesta inscripció: «la mort fregarà amb les seves ales a qui toqui al faraó». En altres paraules, s'havia consagrat una protecció psíquica per castigar els violadors de la pau del faraó, l'anomenada «maledicció del faraó».

El 6 abril 1923 mor Lord Carnavon a l'Hotel Continental del Caire. La causa de la seva mort: una malaltia desconeguda. Així es van iniciar una sèrie de decessos, les víctimes van ser persones que van estar relacionades amb el descobriment de la famosa tomba. No van trigar a seguir-lo el seu germà, la seva secretària, l'ajudant de Carter, tres col·laboradors més, fins a completar un total de vint-i víctimes.

El 19 de desembre de 1966, creix la llista fatídica amb el nom de Mohammed Ibrahim, director del Museu d'Antiguitats Egípcies. Acabava de signar un conveni amb diplomàtics i funcionaris francesos perquè el tresor de Tutankamon fóra exhibit a París, a Le Petit Palais. En passar el carrer l'atropellà un automòbil i mor dies més tard. Al febrer de 1972, el seu successor, Gamal Mehrez, signa un altre conveni per portar novament el tresor de Tutankamon fora d'Egipte, aquest cop a Londres. Pateix un vessament cerebral i mor.

L'única persona que va sobreviure a aquesta ratxa d'estranyes morts va ser, precisament, el més «culpable», Howard Carter, qui va morir en Sucama, als 66 anys, el dia 2 de març de 1939, gairebé 17 anys després d'haver profanat la tomba de Tutankamon.

Quina protecció especial va tenir Carter? Ell estava en possessió d'un anell, una cuirassa contra totes les desgràcies que els més poderosos mags o bruixes poguessin desitjar-li. Tan excepcional protecció l'havia trobat Carter en una de les tombes de la Vall dels Reis, al principi de la seva carrera com egiptòleg. Es tractava de la tomba d'un sacerdot anomenat Jua, on els cossos d'aquest i de la seva dona havien aparegut en perfecte estat de conservació. Es tractava d'un anell Atlante.

I per concloure exposar una mica el poder i la simbologia que se li atribueix a aquest anell:

L'anell Atlante protegeix de les vibracions negatives de qualsevol tipus, tant dels maleficis, encanteris, malediccions i sortilegis, com de les pertorbacions vibratòries perilloses de la natura. Entre aquestes es troben els terratrèmols i les ones magnètiques negatives provinents de la terra, originades pel camp elèctric que es forma pel fregament de corrents d'aigua subterrànies que circulen sota d'algunes cases, escoles i oficines, en les quals s'altera permanentment la salut, capacitat i felicitat dels seus ocupants.

S'aguditza la seva premonició o sisè sentit, el que els permet conèixer el que passa, sense necessitat de tenir informació prèvia ni de raonar.

S'incrementa la seva facultat d'enviar i rebre missatges mentals, o dit en una altra forma, augmenta la seva capacitat telepàtica.

D'altra banda, s'ha continuant investigant sobre la influència d'aquests símbols en els éssers humans i últimament s'ha trobat que moltes persones -no totes-, també desenvolupen la qualitat de conèixer anticipadament els successos.

Podria dir mil poders més sobre l'anell però en realitat no tenim constància. La veritat és que la màgia de la forma és poderosa i la tradició li confereix una força, energies i orígens especials, la resta és qüestió d'experimentar, i d'acord amb això decidir.

En conclusió, un tresor carregat d'història i amb una infinitat de significats...

La Fàbrica de Tresors de MeriTomasa està especialitzada en joies personalitzades fetes a mida per a tots els gustos i pressupostos: aliances, diademes, arracades, penjolls, fermalls, polseres, anells, tiares... La meva proposta de valor és crear productes on siguis tu qui decideix la forma, els materials, els acabats... Que puguis formar part del procés de fabricació i així començar a omplir l'objecte de sentiments, més enllà de la fastuositat que aporta el metall. És un treball més íntim, romàntic, exclusiu i de qualitat.

No t'ho pensis més: emplena el formulari i explica'm la teva idea. Et faig un esbós amb pressupost i sense compromís. Tot és possible a la Fàbrica de Tresors de MeriTomasa!

Opinions

Escriviu una valoració

Anell Atlante

Anell Atlante

Quatre anells Atlante.

El seu característic disseny es basa en: tres línies paral·leles centrals en plata, or i coure; seguides per les arestes de sis piràmides; a continuació els triangles isòsceles; en els quatre punts cardinals 4 orificis formant una creu; i finalment un gravat interior en forma de símbols d'infinit. Tot acabat polit.

Un disseny amb res gratuït, ja que cada un dels seus materials i formes té el seu motiu i significat. Un tresor carregat de simbologia i llegendes.